Rosa Virgili

Rosa Virgili, una dona valenta, enamorada, optimista i sobretot amb ganes de viure.
Rosa, o "Rosita" com la anomenaven a la seva casa, es una dona de 91 anys i va néixer a Mont-roig del Camp (Tarragona).
Va ser una víctima de l'exili a Espanya.
Per la seva edat té el cap molt ben posat, mes que yo diria. Va explicar com va ser la seva vida a l'exili, com va ser al camp de refugiats, a la maternitat y fora d'ella.
Em va parèixer una dona valenta per tot el que va fer i el que va passar, tot i això ella sabia que sortiria del camp amb vida, hi havia moments en els que pensava que no, però no per això s'ha de desestimar el seu optimisme.
Va conèixer al seu marit als 19 anys, el seu marit va ser un sergent de l’exèrcit republicà, va ser un amor a primera vista, encara que per ell en principi tenia que ser una dona per una estona i van abrivar fins als 54 anys de casats.
Ella volia anar-se'n amb el seu marit, però el seu pare l'hi va dir que no perquè en aquells temps hi havia males llengües i es podia parlar molt malament d'ella al seu poble, va decidir que es tenien que casar, així s'aniria amb el seu marit, abans d’arribar a l'any junts, ya es van casar.
Al passar la frontera cap a França els van ficar al camp d'Argelers, que ni era un camp, era una platja plena de refugiats, amb condicions antihigièniques, molts nadons morien a causa del fred, la fam i les males condicions. Tenien que dormir al terra, amb molt poc menjar i tot ple de polls. Hi havia tres parts al camp, en una estaven les dones, en l’altre els matrimonis i ala següent els homes.
Al camp van tindre el seu primer fill, que pertany a la llista de nascuts a la maternitat. Elizabeth Eidenbenz, va ser la que es va encarregar d’ajudar a les mares a parir, les portava una mica abans de parir per nodrir-les una mica perquè al camp passaven molta fam y a l’hora del part podria córrer perill la vida de les dones. A la rosa se la va portar quan estava de 7 mesos, Rosa la recorda com un la seva Ada madrina, diu que tenia una amabilitat eterna y podria ser una santa.
Quan van sortir del camp, la Rosa va anar a Barcelona, a casa del seus sogres, m’entres el seu marit treballava a França, inclús va anar per les muntanyes d’Andorra amb el nadó de quatre mesos per passar la frontera i anar a veure’l per el fet de rebre una carta del seu marit, dient-li que no podia viure, que els enyorava molt al seu fill i a ella.
Quan van arribar a Barcelona, el seu marit es va ficar en política i l’hi va demanar si podria fer una feina, la feina consistia en portar a politics importants d’un lloc a un altre. Rosa, insistia que sempre que feia això anava molt ben vestida i els senyors disfressats per que nos el enxampin. Tot això ho va fer per amor al seu marit, i a canvi de res, l’únic que va guanyar va ser un rumor que quasi acaba amb el seu matrimoni, però ella va demostrar-l’hi al seu marit que no era veritat, desprès d’aquest mal moment, Rosa va decidir deixar el que feia perquè corria perill i tenia una filla més que cuidar, el seu marit es va donar conta del que era la política, es va desenganyar, desprès de tot el que va passar, va fer-se taxista a Barcelona.
Rosa, va dir quan va passar tota aquesta história, van viure sempre molt enamorats i amb plena confiança.
Personalment, vull afegir, que és una persona ADMIRABLE per tot el que a passat, l’edat que té i les ganes de viure que encara l’hi queden.